PATRIMONI INDUSTRIAL DE TERRASSA

Es pot definir com a patrimoni cultural el conjunt de testimonis que conformen l'herència cultural de la societat, éssent el patrimoni industrial el conjunt de testimonis materials de l'activitat industrial. Però en certa manera, ambdós patrimonis poden fondre's i prova d'això és que la UNESCO per fi hagi reconegut el patrimoni industrial del sigle XIX com a bé cultural i per això es fa especialment important la preservació del mateix a una ciutat històricament industrial com Terrassa.

El patrimoni industrial de la ciutat ha definit la seva imatge durant els darrers 150 anys. I aquest patrimoni sobresurt especialment per la seva qualitat artística més que en altres poblacions industrials i s'emmarca majorment dins del corrent arquitectònic modernista.

Aquesta afirmació de l'estil modernista té la seva expressió principal a la persona de l'arquitecte Lluís Muncunill, que va ser un dels més prolífics durant el període entre finals del segle XIX i principis del XX.

 

 

Carrer Cremat

Al fons l'Ajuntament, des del Carrer Cremat (Aquarel·la de Luisa Guerrero)


El patrimoni industrial de la ciutat no només està format per edificis industrials, sinó per un conjunt d'elements de tipologia diversa, integrant la història col·lectiva de la ciutat: la pròpia urbanització dels carrers, la relació i ubicació dels vapors, les fàbriques, els magatzems, els habitatges d'obrers, els edificis de serveis, l'estació de tren, els bancs, els mercats, les escoles, les botigues i també els locals d'oci, com casinos, cinemas i teatres.

És aquesta globalitat del patrimoni industrial la que fa de Terrassa una ciutat singular.